La matèria com a metàfora
Fernando Gómez de la Cuesta, 2023
Text de sala per a l’exposició individual Floating Matter, Can Gelabert, 2023
Deia Tarkovski que ell preferia expressar-se de manera metafòrica i no tant de forma simbòlica o descriptiva; deia que els símbols contenen un significat massa definit i intel·lectual, mentre que la metàfora és una imatge més oberta i sensible que posseeix la mateixa indefinició que els mons que tracta d’explicar. L’infinit no es pot explicar des del finit. En aquesta zona imprecisa i estimulant és on es desenvolupa la investigació d’Alejandro Javaloyas (Palma, 1987), una obra que neix del coneixement acumulat, de l’experiència viscuda i de l’emoció compartida, per anar introduint, a poc a poc, les coordenades de l’atzar, la imprevisible previsibilitat de l’algoritme i la deriva incontenible d’aquesta intel·ligència artificial que creix a una velocitat més gran de la que podem assimilar.
Floating Matter és una exploració visual que parteix d’una massa ingràvida i pesada alhora, un cos estrany que l’artista inocula en aquestes zones liminars, en aquests espais d’incertesa on la percepció perd la seva seguretat, on la idea no té una única definició i la bellesa entra en contacte amb la inquietud. Un projecte que gira al voltant del neguit misteriós provocat per aquesta roca enigmàtica i borrosa que levita en uns paisatges despoblats en què la presència humana s’intueix pel rastre que deixa rere seu. Aquesta matèria flotant és una imatge, una metàfora, que es repeteix constantment en els treballs de Javaloyas: en el seu dibuix expandit, en la seva postpintura digital, en els seus suggeridors vídeos, en les seves premeditades instal·lacions trobades i, per descomptat, en aquesta ultrafotografia que reivindica la seva independència mentre explica, de forma eficient, altres maneres de fer i de crear.
Aquesta massa fosca que protagonitza les seves obres, una matèria inerta d’aspecte gairebé viu, sembla aturada en un moviment cert, en una paràbola que deixa el solc de la seva trajectòria i anticipa la projecció premonitòria d’un itinerari que està per venir, una cosa així com el traç fluid d’un dibuix a mig construir, com el ritme de les notes sobre el pentagrama en una composició inacabada, com les corbes del batec d’un cor que desconeix el seu final. Unes peces que no es conformen amb introduir la poesia del que és inquietant en l’estètica del quotidià, sinó que també estableixen una oportuna reflexió sobre com es construeixen les imatges i qui ho fa, sobre què signifiquen i per a què serveixen. Unes obres que parteixen de l’insondable bagatge d’una intel·ligència digital que continua acumulant formes, conceptes i maneres perquè l’artista les ordeni, les seleccioni i les intervingui en una conjunció de talent, sensibilitat, criteri, causalitat i casualitat.
Per generar totes les peces bidimensionals que componen el present projecte, Alejandro Javaloyas inicia una conversa peculiar amb aquesta intel·ligència artificial que està assolint una potència i unes dimensions descomunals. El dispositiu digital respon als enunciats textuals que l’artista proposa, produint una successió d’imatges algorítmiques on el creador tan sols controla les paraules prèvies que les fan germinar. Mitjançant aquest procés s’obté un ampli conjunt de representacions visuals que intenten convergir cap a totes aquestes idees que Javaloyas ha anat subministrant. Moltes d’aquestes imatges es perden en la traducció, d’altres es desvien en la forma o en el concepte, mentre que algunes, les menys, entren en sintonia amb la investigació que, de manera minuciosa, està elaborant aquest creador.
Precisament aquestes obres induïdes, seleccionades i modificades per l’artista però generades per una intel·ligència artificial, posen en qüestió la pròpia descripció de la idea d’autoria o la definició més tradicional de fotografia. El projecte Floating Matter es troba immers en aquest intens procés actual en què el llenguatge fotogràfic busca la seva autonomia més completa, prescindint de la seva servitud com a notari d’una realitat reproduïda fins a la nàusea, descartant la seva deriva pictorialista, la narrativitat del documentalisme, fins i tot la retòrica pedant de la postfotografia. Una nova fotografia sense fotos, a vegades sense càmera, on l’autor tan sols proporciona un pensament, una imatge mental tot just verbalitzada, que va prenent forma a través d’aquest insondable arxiu digital dirigit per un algoritme que, potser, sap més sobre nosaltres que nosaltres mateixos.
Floating Matter és l’expressió d’una ultrafotografia que ha assolit la seva llibertat. Un projecte on adquireix importància la llum i la seva absència, la bellesa inquietant i abstracta, el material, l’immaterial i el digital, la reproducció de la imatge, la seva unicitat i la seva aura, l’infinit, l’univers i el metavers, el microscòpic i el telescòpic, el nuclear i el liminar, el reflex, el mirall i el cristall, l’equilibri precari, el subtil i l’infralleu, el suport fotogràfic, la seva textura i el seu gra, el desenfocament, la distorsió i l’aberració, la interferència i l’error, la fractura i l’accident, el pas del temps i el temps detingut, però també el joc, la ironia, la diversió i la subversió absurda del quotidià. Unes característiques —sobretot aquestes darreres— que també defineixen les instal·lacions objectuals d’aparença premeditadament espontània i aquelles enigmàtiques i suggeridores videocreacions que Alejandro Javaloyas intercala en l’espai expositiu. Tot plegat per donar forma a una metàfora singular de la nostra vida a través d’una inquietant matèria que flota. Per això, entre altres coses, serveixen les imatges.